Com tancar una societat amb deutes a Espanya

Us expliquem aquí com es tanca una societat a Espanya i, sobretot, què passa quan queden deutes pendents, que és el cas que genera més dubtes i més risc personal per a l'administrador.

Es pot tancar una societat amb deutes?

No per la via ordinària. Una societat amb deutes pendents no es pot liquidar ni extingir sense més, i la llei ho tanca en tres punts diferents.

Els liquidadors tenen el deure de pagar els deutes socials (article 385 de la Llei de Societats de Capital). No poden entregar als socis la seva quota de liquidació sense haver satisfet abans els creditors o sense consignar l'import dels seus crèdits en una entitat de crèdit (article 391.2). I l'escriptura pública d'extinció ha de declarar expressament que s'ha pagat als creditors o que s'han consignat els seus crèdits (article 395.1.b).

És a dir: el notari i el Registre Mercantil demanen aquesta manifestació. Si hi ha deutes vius, no hi ha extinció neta.

Si el deute depèn d'un judici pendent, passa el mateix: fins que no es resolgui i es pagui, la societat no es pot extingir.

I si tot i així s'extingeix amb deutes pendents, o existint situacions que en puguin generar en el futur, la societat i el liquidador responen. Quan hi ha nexe causal entre la liquidació i l'impagament, és a dir quan el tancament impedeix el pagament, el creditor pot reclamar tant a la societat com al liquidador.

Els dos rellotges que corren contra l'administrador

Aquesta és la part que se sol descobrir tard. Quan una societat entra en dificultats, hi ha dos terminis de dos mesos que corren en paral·lel, i tots dos tenen conseqüències personals.

Dos mesos per convocar la junta

Quan concorre una causa legal de dissolució, els administradors han de convocar la junta general en el termini de dos mesos perquè acordi dissoldre o per remoure la causa (article 365.1 LSC).

Entre aquestes causes hi figuren, segons l'article 363.1: el cessament de l'activitat, i s'entén que hi ha cessament després de més d'un any d'inactivitat; la impossibilitat manifesta d'aconseguir el fi social; la paralització dels òrgans socials; i les pèrdues que deixin el patrimoni net per sota de la meitat del capital social, llevat que s'augmenti o es redueixi prou, i sempre que no calgui sol·licitar el concurs.

L'incompliment no és una simple irregularitat formal. Els administradors que no convoquin la junta en aquests dos mesos, o que no sol·licitin la dissolució judicial en els dos mesos següents, responen solidàriament dels deutes socials (article 367 LSC). El deute de la societat passa a ser exigible a la persona.

Dos mesos per sol·licitar el concurs

En paral·lel, el deutor ha de sol·licitar la declaració de concurs dins dels dos mesos següents a la data en què va conèixer o hauria hagut de conèixer el seu estat d'insolvència actual (article 5.1 del Text Refós de la Llei Concursal).

La llei distingeix dues situacions (article 2.3):

• Insolvència actual: no es poden complir regularment les obligacions exigibles.
• Insolvència imminent: es preveu que dins dels tres mesos següents no es podran complir regularment i puntualment.

La diferència importa. La insolvència imminent obre la porta a actuar amb marge, quan encara hi ha opcions. La insolvència actual ja posa en marxa el termini de dos mesos.

Què passa si simplement es deixa morir la societat

És la temptació habitual: deixar de presentar comptes, cessar l'activitat i esperar que el problema es dissolgui sol. No funciona, i agreuja la situació.

El cessament d'activitat durant més d'un any és en si mateix una causa de dissolució (article 363.1.a). A partir d'aquí comença a comptar el termini de dos mesos de l'article 365, i el seu incompliment activa la responsabilitat solidària de l'article 367. La societat inactiva no desapareix: continua existint, continua acumulant obligacions formals, i l'administrador continua exposat.

Dit clarament: no hi ha una via legal per tancar una empresa sense pagar i sense conseqüències. El que hi ha és una via ordenada per limitar el dany, i com més aviat s'activi, més opcions hi ha.

Les tres vies reals

1. Dissolució i liquidació ordinària

És la via quan la societat pot pagar tots els seus creditors. Es dissol, es liquida el patrimoni, es paga i s'extingeix. És l'única que permet tancar sense passar pel jutjat.

2. Concurs de creditors

És l'única manera correcta de tancar una societat quedant deutes pendents. El concurs serveix per liquidar i convertir en diners els actius de la societat, i pagar-hi els creditors fins on arribi.

Podeu consultar també quant costa un concurs de creditors, que és la pregunta que sol venir a continuació, i la nostra especialitat en dret concursal.

3. Concurs sense massa

Introduït per la reforma de 2022, el concurs sense massa s'aplica quan la societat no té amb què pagar ni el mateix procediment. L'article 37 bis TRLC el defineix per quatre supòsits, que es valoren en aquest ordre: que no hi hagi béns ni drets legalment embargables; que el cost de realitzar-los sigui manifestament desproporcionat respecte del seu valor venal; que els béns lliures de càrregues valguin menys que el previsible cost del procediment; o que els gravàmens existents superin el valor de mercat d'aquests béns.

És la via per a les societats que estan buides. Existeix precisament perquè la manca d'actiu no sigui un motiu per no tancar bé.

Si el problema afecta també el patrimoni personal d'un autònom o d'un soci, el terreny és un altre: la llei de segona oportunitat. I si encara hi ha marge de negociació abans d'entrar en concurs, convé mirar el preconcurs.

Les dues fases de l'extinció ordinària

Quan la societat pot pagar, o quan es dissol esperant que acabi un procediment judicial en curs, l'extinció es fa en dues fases:

• Fase de dissolució: acta de junta de socis, nomenament de liquidador, escriptura davant de notari i inscripció al Registre Mercantil.
• Fase de liquidació: acta de junta de socis, balanç final de liquidació, escriptura davant de notari i inscripció al Registre Mercantil.

Entre totes dues, la societat continua existint. La dissolució obre el període de liquidació i la societat conserva la seva personalitat jurídica mentre dura, amb l'obligació d'afegir a la seva denominació l'expressió «en liquidació» (article 371 LSC).

Obligacions del liquidador

Entre les dues fases, les obligacions del liquidador són fonamentalment:

• Formular un inventari i un balanç de la societat.
• Concloure les operacions pendents i fer-ne de noves si són necessàries per a la liquidació.
• Percebre els crèdits socials i pagar els deutes socials.
• Portar la comptabilitat de la societat, així com portar i custodiar els llibres, la documentació i la correspondència.
• Alienar els béns socials.
• Portar periòdicament a coneixement dels socis i dels creditors l'estat de la liquidació.
• Si la liquidació es prolonga més enllà del termini previst per a l'aprovació dels comptes anuals, presentar a la junta general, dins dels sis primers mesos de cada exercici, els comptes anuals i un informe detallat de l'estat de la liquidació.

Responsabilitat del liquidador

Les responsabilitats del liquidador són similars a les de l'administrador. Ha de formular els balanços, concloure les operacions pendents, portar la comptabilitat, convocar les juntes necessàries per complir amb el Registre Mercantil, fer les operacions de liquidació, percebre els crèdits i els dividends passius, transigir i arbitrar quan sigui necessari, i pagar els creditors i els socis.

Aquesta responsabilitat no acaba amb la cancel·lació. Els liquidadors responen davant dels socis i dels creditors de qualsevol perjudici que els haguessin causat amb dol o culpa en l'exercici del seu càrrec (article 397 LSC). I si després de cancel·lar els assentaments apareguessin béns socials, els liquidadors els han d'adjudicar als antics socis (article 398).

En el cas del concurs d'una persona jurídica, en concloure per liquidació o per insuficiència de la massa activa, el jutge ordena el tancament provisional del full registral. Transcorregut un any sense reobertura, el registrador procedeix a la cancel·lació definitiva (article 485 TRLC).

Parlem del vostre cas

La pregunta operativa mai no és només «com tanco», sinó en quina situació està la societat i quins terminis ja corren. És el primer que mirem: si hi ha causa de dissolució, des de quan, si hi ha insolvència actual o imminent, i quina exposició personal existeix per a l'administrador.

Som un despatx de Barcelona amb equip mercantil i concursal a la mateixa casa, cosa que evita haver d'explicar dues vegades el mateix problema. Treballem en espanyol, català, anglès, francès i italià.

Si voleu saber quina via us correspon i quins riscos teniu a sobre, expliqueu-nos el vostre cas. Podeu consultar també la nostra assessoria mercantil.