.jpg)
La Constitució Espanyola garanteix l'existència i la permanència d'un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans i prestacions socials suficients. És, doncs, un bé jurídic reconegut constitucionalment que requereix protecció administrativa i penal per evitar l'impagament de les quotes.
El vigent Codi Penal sanciona com a delicte defraudar la Seguretat Social en el seu article 307:
1.- El qui, per acció o omissió, defraudés la Seguretat Social per eludir el pagament de les quotes d'aquesta i dels conceptes de recaptació conjunta, obtenir indegudament devolucions d'aquestes o gaudir de deduccions per qualsevol concepte també de forma indeguda i amb ànim fraudulent, sempre que la quantia de les quotes defraudades o de les devolucions o les deduccions indegudes excedeixi de quinze milions de pessetes, serà castigat amb la pena de presó d'un a quatre anys, i multa del tant al sèxtuple de l'esmentada quantia.
Les penes assenyalades al paràgraf anterior s'aplicaran en la meitat superior quan la defraudació es cometi concorrent alguna de les circumstàncies següents:
a) La utilització de persona o persones interposades de manera que quedi oculta la identitat del veritable obligat davant la Seguretat Social.
b) La especial transcendència i gravetat de la defraudació, atenent a l'import del defraudat o a l'existència d'una estructura organitzativa que afecti o pugui afectar una pluralitat d'obligats davant la Seguretat Social.
2.- Als efectes de determinar la quantia esmentada a l'apartat anterior, s'estarà al que s'hagi defraudat en cada liquidació, devolució o deducció, referint a l'any natural l'import del defraudat quan aquestes corresponguin a un període inferior a dotze mesos.
3.- Queda exempt de responsabilitat penal el qui regularitzi la seva situació davant la Seguretat Social, en relació amb els deutes a què es refereix l'apartat primer d'aquest article, abans que se li hagi notificat l'inici d'actuacions inspectores dirigides a la determinació d'aquests deutes, o en el cas que tals actuacions no s'haguessin produït, abans que el Ministeri Fiscal o el Lletrat de la Seguretat Social interposin querella o denúncia contra aquell.
L'exempció de responsabilitat penal contemplada al paràgraf anterior s'estendrà igualment a aquest subjecte per les possibles falsedats instrumentals que, exclusivament en relació al deute objecte de regularització, ell mateix hagués pogut cometre amb caràcter previ a la regularització de la seva situació.'
TIPUS PENALS:
En el precepte esmentat trobem tres casos en els quals recau sanció penal:
· L'ELUSIÓ DEL PAGAMENT DE QUOTES:
Es castiga el fet d'eludir el pagament de quotes i conceptes de recaptació conjunta. S'entén per això deixar la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) en situació de desconeixement de l'existència de fets que fonamenten el naixement i la quantia del deute amb la Seguretat Social, ocultar dades que generin l'obligació de cotitzar.
La diferència substancial amb l'impagament de les quotes declarades i no pagades radica en el fet que s'oculta la circumstància subjecta a cotització. Hi ha inexistència de la dada que permet posar en funcionament els mitjans de recaptació, mentre que si se subministra la dada sobre la situació subjecta a cotització (exemple: l'afiliació o alta en un determinat Règim de la Seguretat Social) i s'incompleix l'obligació de cotitzar, la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) disposa de mitjans per procedir a la liquidació i el cobrament de la quota denegada. D'aquí el tractament diferent que el legislador dona a l'elusió del pagament mitjançant frau o ocultació i el fet de l'incompliment total, parcial o fora de termini del pagament de quotes que poden ser reclamades per la Tresoreria per via executiva de cobrament, conducta que es limita a sancionar per via administrativa, si escau.
Els supòsits més freqüents d'elusió del pagament de quotes van quedar recollits en la Circular de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) de 12-3-98:
- Omissió de les sol·licituds d'afiliació i d'alta de treballadors i de les cotitzacions corresponents als mateixos.
- No presentació de documents de cotització sense ingrés de quotes i altres conceptes de recaptació conjunta (no s'incorre en aquest delicte quan s'omet la presentació del TC2 però s'ingressa la quota a la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), ja que el delicte suposa eludir el pagament, no pagar informalment).
- Presentació de documents de cotització amb ocultació o alteració de les dades, com ara el nombre de treballadors, grup de cotització, salaris reals, bases de cotització, etc.
Perquè l'elusió o l'ocultació de dades constitueixi un delicte, cal que hi hagi un ànim fraudulent, és a dir, que l'actor actuï amb coneixement i voluntat, amb dol. Per tant, quan el responsable actuï sense intenció de defraudar, per simple negligència o conducta desorganitzada, no hi haurà delicte sinó infracció administrativa.
El codi penal fa referència a les quotes sense especificar si corresponen a la quota patronal, a la quota obrera prèvia deducció de la nòmina d'aquests, o a totes dues. Cal entendre que engloba les dues quotes, atès que el Tribunal Suprem (sentència de 31-5-97) fonamenta que els deures que recauen sobre l'empresari són idèntics, tant si es tracta de la seva cotització com de la dels treballadors, fins al punt que, si no efectués el descompte en el moment de fer efectives les retribucions, no podrà realitzar-lo posteriorment, quedant obligat a ingressar la totalitat de les quotes a càrrec exclusiu seu (article 104 de la Llei General de la Seguretat Social). En conseqüència, conclou la sentència, l'elusió del pagament de les quotes a la Seguretat Social comprèn tant la quota patronal com la quota obrera, i l'autor serà únicament l'empresari, que veu així sancionat el seu comportament defraudatori, tant si no paga la quota patronal com si deixa de pagar la quota dels treballadors. Es defineix així l'empresari com a únic interlocutor de la Tresoreria General de la Seguretat Social.
· L'OBTENCIÓ INDEGUDA DE DEVOLUCIONS:
Aquest il·lícit es produeix quan s'aconsegueix, contra dret, el reintegrament de les quotes o dels conceptes de recaptació conjunta prèviament pagats. Els subjectes obligats al pagament tindran dret a la devolució total o parcial de l'import dels recursos que per error s'haguessin recaptat, llevat que l'ingrés de les quotes s'hagi produït maliciosament, o, dit d'una altra manera, amb la clara intenció d'elevar indegudament les prestacions futures de la Seguretat Social.
El dret a les devolucions per les quantitats ingressades indegudament ha de tenir causa en un error de fet o de dret amb ocasió de la liquidació i el pagament del deute, i això requereix la tramitació del corresponent expedient de devolució. En l'expedient, iniciat a instància de part, es recolliran els fets i les raons en els quals es concreti amb claredat l'error comès en l'autoliquidació (o en la liquidació efectuada per l'Administració de la Seguretat Social), o en el pagament efectuat, en virtut del qual se sol·licita la devolució del que s'ha ingressat indegudament.
La sanció penal és fruit d'una conducta que provoca mitjançant engany la devolució indeguda, no el fet d'obtenir una devolució indeguda.
Aquest article 307 del Codi Penal sanciona la pràctica de maniobres enganyoses en les dades subministrades o per altres vies (falsedat documental) que condueixin a obtenir una resolució administrativa de devolució que, de no mediar l'engany, no s'hauria obtingut. No és el cas de les devolucions indegudes per error en la tramitació no provocat, i imputable únicament a un error de l'òrgan administratiu.
· EL GAUDI INDEGUT DE DEDUCCIONS:
El gaudi indegut de deduccions per qualsevol concepte també dóna lloc a sanció penal. Succeeix sempre que es minoren els deutes per quotes mitjançant una aplicació maliciosa i incorrecta de les reformes reguladores de la cotització a la Seguretat Social i dels conceptes de recaptació conjunta.
El gaudi de deduccions s'entén en sentit ampli, i abasta tant les bonificacions com les reduccions o altres deduccions en les quotes de la Seguretat Social i els conceptes de recaptació conjunta. En canvi, no s'ha d'estendre a les subvencions, desgravacions o ajudes la obtenció fraudulenta de les quals és sancionada específicament a l'article 308 del Codi Penal vigent.
QUANTIA DE LA DEFRAUDACIÓ:
La quantia de la defraudació ha de superar els quinze milions de pessetes. Només a partir d'aquesta xifra la conducta mereix reprovació penal, deixant al dret administratiu sancionador els casos de defraudació per import inferior.
El període en què es computen els quinze milions és el de cada liquidació, devolució o deducció (cada operació) o el termini d'un any natural si aquelles són actuacions no úniques, sinó que es realitzen periòdicament en períodes inferiors a dotze mesos. El mandat legal obliga a apreciar un sol delicte contra la Seguretat Social per la quantia de la suma defraudada al llarg de l'any natural.
SUBJECTES QUE PODEN COMETRE EL DELICTE:
Tractant-se d'una sanció penal, només poden ser-ho les persones físiques i, per tant, ho seran l'empresari individual i, en les persones jurídiques, la persona física responsable de l'obligació de cotitzar a la Seguretat Social.
El subjecte passiu és la Tresoreria General de la Seguretat Social, com a servei comú amb personalitat jurídica pròpia en el qual s'unifiquen tots els serveis financers del sistema de la Seguretat Social; però també pot ser-ho el FOGASA i l'INEM quan la defraudació afecti els conceptes de recaptació conjunta (cotitzacions per desocupació i al FOGASA que es liquiden i recapten conjuntament amb les contingències comunes).
CONSUMACIÓ DEL DELICTE:
Es tracta d'un delicte tipificat pel resultat, de manera que només es produeix quan s'ha causat el dany patrimonial a la Seguretat Social.
En els casos d'elusió del pagament de quotes, el delicte es consuma en el moment del venciment del termini reglamentari establert per al pagament (no el termini per presentar els documents de cotització degudament emplenats si no hi ha obligació de realitzar al mateix temps el pagament que en resulti).
En els supòsits de devolucions indegudes, el delicte es consuma amb el cobrament d'aquestes.
En els casos de deduccions indegudes, quan s'apliquin en els documents de cotització presentats.
SUPÒSITS D'EXEMPCIÓ DE RESPONSABILITAT PENAL:
És el jutge penal qui decideix quan en la conducta del subjecte responsable es donen les circumstàncies del punt 3 de l'article 307. Per regularització de la seva situació s'ha d'entendre posar en ordre la seva situació davant la Seguretat Social, ja sigui pagant el deute o, també, autoliquidant-lo o reconeixent-ne l'existència mitjançant la presentació o reconeixent-ne l'existència mitjançant la presentació de documents de cotització, sempre que es faci abans de la notificació a l'interessat de l'inici de les actuacions inspectores o dels òrgans de l'Administració de la Seguretat Social que tenen aquesta funció, o abans que s'hagi interposat la corresponent denúncia o querella per part del Ministeri Fiscal o del Lletrat de la Seguretat Social, ja que es tracta d'una regularització voluntària, no la imposada per unes actuacions en curs.
L'extensió de l'excusa absolutòria arriba també als delictes de falsedat documental merament instrumentals, que són els comesos amb la finalitat d'ocultar el deute i abans de la regularització voluntària. Als tercers no els abastaria l'eximent de forma automàtica, sinó que per gaudir-ne haurien d'haver col·laborat en la reparació del mal causat.
La regularització seria suficient que consistís en la mera rectificació de les dades falses subministrades, o en el subministrament de les dades ocultades, sense que calgui, a més, el pagament del que es deu, ja que el que es castiga és l'elusió o l'omissió de dades.
