1.) PROCEDIMENT ANTERIOR A L'ENTRADA EN VIGOR DEL REIAL DECRET LLEI 5/2002 DE 24 DE MARÇ:
L'Estatut dels Treballadors en la redacció donada pel Reial Decret Legislatiu 1/1995 de 24 de març, defineix l'acomiadament com aquella decisió empresarial per la qual es pot extingir un contracte de treball sobre la base d'un incompliment greu i culpable del treballador, havent-se de notificar per escrit, fent constar els fets que el motiven i la data d'efectes.
Un cop comunicat l'acomiadament, el treballador podia reclamar contra l'acomiadament, dins dels vint dies hàbils següents a aquell en què s'hagués produït. Tot i que era preceptiu l'intent de conciliació davant el Servei de Conciliacions Individuals.
Aquest intent de conciliació podia finalitzar amb o sense avinença de les parts. La conciliació efectiva entre les parts suposava per al treballador trobar-se en situació legal d'atur i, en conseqüència, tenir accés a la prestació per desocupació, sempre que complís els altres requisits establerts.
Per contra, si la conciliació finalitzava sense avinença, el treballador havia de presentar demanda davant la Jurisdicció Social, perquè es dictés sentència sobre la procedència o improcedència de l'acomiadament, sense que pogués començar a percebre la prestació per desocupació.
La Sentència Judicial podia declarar l'acomiadament com a procedent, improcedent o nul, en virtut de si els fets al·legats es consideraven provats, si no s'havien pogut provar o no justificaven l'acomiadament, o si el mòbil de l'acomiadament havia estat una causa de discriminació prohibida per la Constitució o la Llei, o s'havien vulnerat drets fonamentals o llibertats públiques, respectivament.
1.- Les conseqüències de la declaració d'improcedència de l'acomiadament:
L'empresari tenia el dret d'optar entre readmetre el treballador o indemnitzar-lo, en tots dos casos, amb l'abonament dels salaris de tramitació. Si s'indemnitzava el treballador, aquest tenia accés a la prestació per desocupació a partir del dia següent a la data de publicació de la Sentència.
2.- Si l'acomiadament era declarat procedent:
S'extingia la relació laboral, sense que el treballador tingués dret a indemnització ni a salari de tramitació de cap mena, ni a ser readmès a l'empresa. Perquè en aquest supòsit el treballador tingués dret a la desocupació, havia d'inscriure's com a demandant d'ocupació dins els 15 dies següents a la notificació de la Sentència; el dret a les prestacions naixia en tot cas a partir dels 3 mesos de la data de la Sentència.
Pel que fa als salaris de tramitació, l'empresari estava obligat a pagar els primers 60 dies, llevat que en la conciliació davant el Servei de Conciliacions Individuals hagués reconegut la improcedència i consignat la indemnització.
3.- Finalment, si l'acomiadament era nul:
Comportava la readmissió immediata del treballador, amb l'abonament de tots els salaris deixats de percebre. El treballador només podia accedir a la desocupació si el Jutjat declarava resolta la relació laboral per no haver-se produït efectivament la readmissió o haver-se produït de manera irregular.
2.) LA REFORMA: NOVETATS DESPRÉS DE LA PUBLICACIÓ DEL REIAL DECRET LLEI 5/2002 DE 24 DE MARÇ:
La publicació del Reial Decret-Llei 5/2002 de 24 de maig ha comportat una modificació important sobre les conseqüències de l'acomiadament, en relació amb la seva impugnació i l'accés a la prestació per desocupació, en el sentit que s'estableix l'inici d'aquesta prestació des del mateix cessament per acomiadament, amb independència de la seva impugnació davant la Jurisdicció Social, i possibilita l'existència d'ingressos en el període que mitjanci entre l'acomiadament i la conciliació o la sentència.
Aquesta norma consagra el principi d'immediació en la meritació de la prestació, i atribueix executivitat immediata a la decisió empresarial extintiva; és a dir, que es troba en situació legal de desocupació pel sol fet que s'hagi produït la notificació de l'acomiadament mitjançant el lliurament de la preceptiva comunicació escrita (carta d'acomiadament). Tot això amb independència que el treballador demandi efectivament l'empresa per acomiadament.
Les principals conseqüències d'aquesta nova legislació són, d'una banda, que l'empresa evita el pagament dels salaris de tramitació, és a dir, aquella quantitat equivalent a la suma dels salaris deixats de percebre des de la data de l'acomiadament fins a la conciliació davant el pertinent servei de conciliació o fins a la notificació de la sentència, dies en què l'empresari havia de mantenir en alta el treballador a la Seguretat Social. I de l'altra, que el treballador pot iniciar el cobrament de l'atur des de l'endemà de la data de l'acomiadament, sense haver d'esperar a la conciliació o a la notificació de la Sentència Judicial.
El procediment per a la percepció de la indemnització per acomiadament s'ha simplificat substancialment en el supòsit que hi hagi acord entre les parts, de manera que generalment és innecessari acudir als Serveis de Conciliació i n'hi ha prou amb un mer acord privat entre les parts.
Així mateix, continua vigent el termini de 20 dies hàbils per reclamar contra l'acomiadament, per la qual cosa si ambdues parts no arriben a un acord sobre les quantitats a percebre, el treballador, per ser indemnitzat, ha de demandar l'empresa davant la Jurisdicció Social, amb l'intent previ de conciliació davant el servei de conciliació, tal com es feia fins a la present modificació normativa.
L'exercici de l'acció contra l'acomiadament o extinció no impedirà que es produeixi el naixement del dret a la prestació per desocupació.
La Sentència recaiguda en el procediment per acomiadament declararà la procedència, improcedència o nul·litat de l'acomiadament, tot i que les seves conseqüències varien respecte a la normativa anterior.
1.- Si l'acomiadament es declara procedent, es convalidarà l'extinció del contracte de treball amb efectes del dia en què aquell es va produir, sense dret a indemnització alguna. La principal modificació radica en el fet que actualment el treballador pot ja percebre l'atur des que li van comunicar per escrit l'acomiadament, quan anteriorment havia d'estar inscrit com a desocupat un mínim de tres mesos per poder percebre la prestació.
2.- Quan, com a conseqüència de la reclamació judicial, l'acomiadament sigui considerat improcedent i s'opti per l'abonament de la indemnització, el treballador continuarà percebent les prestacions per desocupació o, si no les estigués percebent, començarà a percebre-les amb efectes des de la data del cessament efectiu en el treball.
Si l'acomiadament és declarat improcedent i s'opta per la readmissió del treballador, aquest s'ha de reincorporar al seu antic lloc de treball a l'empresa, i l'empresa és, per tant, la responsable de l'abonament del salari no percebut i de la cotització corresponent.
Quant a les quantitats que el treballador hagués rebut per desocupació des de la data de l'acomiadament fins a la reincorporació a l'empresa, tindran la consideració d'indegudes per causa no imputable al treballador. En tal cas, el INEM cessarà en l'abonament de les prestacions per desocupació i reclamarà les cotitzacions a la Seguretat Social efectuades, i l'empresari haurà de retornar a l'INEM les quantitats percebudes pel treballador, deduint-les dels salaris no percebuts amb el límit de la suma d'aquests.
3.- Finalment, quan es declari la nul·litat de l'acomiadament, el nou Reial Decret-Llei n'equipara els efectes amb els exposats respecte de l'improcedent amb readmissió.
CONVENIÈNCIA D'ACUDIR ALS SERVEIS DE CONCILIACIÓ:
Tot i no ser obligatori acudir als serveis de conciliació en procediments d'acomiadament quan hi hagi acord entre les parts, hi ha supòsits en què pot ser convenient celebrar aquesta conciliació:
1.- El primer pot donar-se quan es vulguin fer efectius els acords assolits. Si hi ha una Acta de Conciliació, es pot acudir directament als Jutjats perquè la facin efectiva, ja que aquesta té força executiva. En canvi, si hi ha un acord privat entre les parts, abans d'anar a executar-lo, s'ha de celebrar un judici de reclamació de quantitat i reconeixement de deute, la qual cosa comporta una prolongació major en el temps i el cost addicional de qualsevol acte judicial.
2.- Un segon aspecte seria que l'Acta de Conciliació pot tenir força de sentència, i les manifestacions que ambdues parts efectuïn i quedin reflectides en la mateixa les vinculen amb una major força que si fossin acordades mitjançant un document privat; ens referim, per exemple, a reconeixements d'antiguitat, categoria, situacions especials, etc.
3.- Una altra qüestió de rellevant importància és el tractament fiscal que es dona a les indemnitzacions per acomiadament, i que pot ser problemàtic en aquells casos en què, per exemple, hi hagi dubtes sobre si la relació laboral és de Règim General o d'Alts Directius, ja que les quantitats exemptes de tributació varien substancialment.
3.) 'LA CONTRA-REFORMA': ACTUALS NEGOCIACIONS ENTRE EL GOVERN I ELS AGENTS SOCIALS:
El Govern està negociant amb els Agents Socials l'atenuació dels efectes del Reial Decret Llei 5/2002, i ha proposat una sèrie de mesures que entrarien en vigor a partir de l'1 de gener de 2003.
Les principals modificacions respecte a l'acomiadament i la desocupació que s'estan plantejant són:
1. La restitució dels salaris de tramitació:
Quan es produís un acomiadament, l'empresari tindria 48 hores per consignar al jutjat l'import total de la indemnització per acomiadament si considera que l'acomiadament és improcedent i vol pagar els 45 dies de salari per any de servei. En el supòsit que transcorrin les 48 hores, començaran a córrer els salaris de tramitació fins al moment en què consigni la indemnització o, si escau, fins a la resolució judicial. En aquest darrer supòsit i si la sentència dictamina la improcedència de l'acomiadament, l'empresari haurà d'abonar els salaris de tramitació íntegres, sense possibilitat de reclamar-ne una part al FOGASA.
Això suposa que en qualsevol cas, si l'acomiadament és improcedent, haurà d'abonar tots els salaris de tramitació i la seva cotització, sense el límit de 60 dies que hi havia fins ara. Comptant judici i recurs pot arribar a un any i mig.
2. Compatibilitat de rendes i subsidi:
La indemnització per acomiadament deixa de ser considerada com a renda, de manera que es podrà compatibilitzar amb els subsidis i prejubilacions per a majors de 52 anys.
CONCLUSIONS:
De la forma com està establert actualment el procediment per acomiadament, l'empresa que acomiadi abans de finals de l'any 2002 evita el pagament dels salaris de tramitació.
A partir del gener de 2003 es preveu que l'empresa hagi de tornar a pagar els salaris de tramitació al treballador acomiadat, sense cap límit, la qual cosa suposa un cost molt elevat, que en alguns casos fins i tot pot ser superior al de la indemnització.
L'elevat risc indicat posa l'empresa en una situació de clara desavantatge si vol fer valer el dret a la defensa que consagra la Constitució. Es veu abocada a 'pagar i callar', és a dir, a valorar si paga els 45 dies d'indemnització o corre el risc d'abonar tots els salaris de tràmit i cotitzar-los, quantitat que sobretot les PIMES no poden assumir.
Penseu, finalment, que un procediment que arribi a recurs davant el Tribunal Superior de Justícia pot durar fins a dos anys. El mal funcionament de l'Administració de Justícia (el retard) ho pagarà l'empresa. Certament podrà reclamar a l'Estat els danys i perjudicis per aquest mal funcionament, però això és un altre 'litigi'...
