the art of being legal


La nul·litat en l'acomiadament col·lectiu

Nul·litat per existència de contractes temporals en frau de llei

La sentència 951/2021, de 29 de setembre, del Tribunal Suprem, declara la nul·litat d'un acomiadament col·lectiu a partir de l'existència de frau de llei en contractes temporals extingits per la empresa per l'expiració del temps convingut o la finalització de l'obra o servei.

Article escrit per

Josep Conesa Sagrera

Advocat laboralista

Josep Conesa és un advocat laboralista que atén en castellà i anglès, i té un màster en dret europeu i drets fonamentals. Al llarg dels anys, el nostre despatx ha tractat tota mena d’acomiadaments, així com accidents laborals i negociacions col·lectives, i estarem encantats d’oferir-te assessorament jurídic també a tu, en la teva llengua sempre que sigui possible.

Veure perfil professional

L'article 51.1 del Estatut dels Treballadors limita el degoteig d'acomiadaments en períodes de 90 dies que tinguin per finalitat eludir la tramitació d'un acomiadament col·lectiu. En aquest cas era necessari tenir en compte les extincions efectuades per motius no inherents a la persona del treballador, com era la finalització de contractes temporals, sempre que el seu nombre hagués estat com a mínim de cinc.

Així els treballadors poden, individualment o col·lectivament, com així ho van fer, impugnar el seu acomiadament al·legant la nul·litat de l'extinció per no haver-se emmarcat dins del acomiadament col·lectiu. 

Nul·litat del acomiadament col·lectiu amb posterior transmissió de empresa a un tercer

Sodeoil, la empresa que gestionava una estació de servei, va obrir un període de consultes en data 13/06/2012 anunciant el acomiadament col·lectiu de tot el personal empleat en dita gasolinera, adoptant aquesta decisió el 4/7/2012. Però tot seguit hi va haver successió d'empresa.
L'1/8/2012, aquesta mateixa empresa va signar amb Campsared un subarrendament d'indústria, continuant aquesta l'activitat de la gasolinera, la botiga, etc., existint doncs transmissió de tots els seus elements materials per continuar l'activitat, però sense els treballadors.
El Tribunal Suprem, en la seva sentència 1179/2014, de 18 de febrer de 2014, conclou que efectivament va existir una disminució del 16,33% de la xifra de vendes, però que per la forma i el moment en què es va dur a terme aquella transmissió, s'és davant d'un supòsit de successió d'empresa de l'article 44 del Estatut dels Treballadors.
Recordem que l'article 44 estableix que el canvi de titularitat d'una empresa, o centre de treball, o d'una unitat productiva, no extingirà per si mateix la relació laboral, i que també obliga el nou empresari a subrogar-se en tots els drets i obligacions laborals i de Seguretat Social, sent responsable solidari amb el cedent de les obligacions nascudes amb anterioritat a la transmissió, i que no haguessin estat satisfetes.
Argumenta el Tribunal Suprem que la successió entre Sodeoil i Campsared afecta una entitat econòmica que manté la seva identitat, entesa com un conjunt de mitjans organitzats que té per fi dur a terme una activitat econòmica, i que, per la forma i el moment en què es va dur a terme, es va acomiadar els treballadors amb un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERE) encaminat a produir aquella transmissió sense càrregues laborals, de la qual es va beneficiar l'entitat successora (Campsared). 
No hi ha dubte de la transmissió perquè Campsared va assumir de forma immediata tots els elements patrimonials i materials de l'explotació de l'estació de servei, tot i que sense els treballadors que havien estat acomiadats prèviament, sense justificació, i amb evident frau de llei.
És doncs, per la forma i el moment en què es va dur a terme (sense que transcorregués ni un mes entre l'adopció de la decisió d'extingir els contractes de treball i la de subarrendar el negoci a un tercer) que el Tribunal Suprem declara nul el acomiadament col·lectiu, i declara que Campsared té l'obligació de readmetre els treballadors en els seus antics llocs de treball.
De fet la empresa hauria hagut d'informar el representant legal dels treballadors, amb prou antelació, del canvi de titularitat, d'acord amb l'article 44.6 del Estatut dels Treballadors, informant de la data prevista per a la transmissió; dels seus motius; de les conseqüències jurídiques, econòmiques i socials per als treballadors; i de les mesures previstes respecte als treballadors.
Plantejar el període de consultes en un procediment d'acomiadament col·lectiu sense aquesta informació és causa suficient per declarar nul·la la decisió extintiva, d'acord amb l'article 124.11 de la Llei de la Jurisdicció Social.
Ens preguntem què hauria passat si hagués transcorregut més temps entre l'expedient de regulació d'ocupació i el traspàs del negoci. Segurament hauria transcorregut el termini de 20 dies que tenen els treballadors per reclamar la nul·litat de la mesura, però en tot cas el nou cessionari respondria solidàriament de tots els deutes del cedent durant 3 anys, fins i tot aquells que derivessin d'indemnitzacions.

acomiadament col·lectiu nul per manca de formalitats:

El Reial Decret 608/2023 és una normativa que té com a objectiu desenvolupar els Mecanismes RED de Flexibilitat i Estabilització de l'Ocupació. Va ser promulgat el 12 de juliol de 2023, i el seu propòsit és mantenir l'ocupació en situacions de crisis cícliques o sectorials.

Entre les disposicions més rellevants d'aquesta llei, destaca la regulació del procediment aplicable als Mecanismes RED, que garanteix la participació dels interlocutors socials i estableix un fons per al finançament de la protecció social dels treballadors acollits a aquest mecanisme, així com exoneracions per a les empreses.

Una disposició menys coneguda, però de gran importància, inclosa en aquesta llei, és la modificació del Reglament dels procediments d'acomiadament col·lectiu (Expedient de Regulació d'Ocupació (ERE)) i de suspensió de contractes i reducció de jornada (Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTE)), establert prèviament mitjançant Reial Decret 1483/2012, de 29 d'octubre.

Aquesta modificació implica que les empreses que vulguin tancar un o diversos centres de treball i acomiadar cinquanta o més treballadors hauran de notificar-ho a l'autoritat laboral competent i al Ministeri de Treball i Economia Social, a través de la Direcció General de Treball. Aquestes notificacions s'han de fer per mitjans electrònics i amb una antelació mínima de sis mesos abans d'iniciar el procediment d'acomiadament col·lectiu. En cas que no sigui possible complir amb aquesta antelació, la empresa haurà de justificar els motius de l'incompliment.

A més, la empresa ha d'enviar una còpia de la notificació a les organitzacions sindicals més representatives i a les representatives del sector al qual pertanyi la empresa, tant a nivell estatal com a la comunitat autònoma on es trobin els centres de treball que seran tancats.

Aquesta reforma és rellevant perquè canvia la manera com es notifica als treballadors sobre la possible pèrdua dels seus llocs de treball. Anteriorment, el procés s'iniciava amb una doble notificació, als treballadors i als sindicats, sobre la intenció de dur a terme acomiadaments. Ara, abans del període de consultes, s'ha de realitzar una comunicació electrònica amb sis mesos d'antelació si es compleixen els requisits de tancament de centres de treball i cessament definitiu de l'activitat.

Publicat el Actualitzat el