El sector tecnològic és un dels que més creix a Espanya, però també un dels que més conflictes laborals genera quan arriba una inspecció o una reclamació de treballadors. Un dels focus habituals del problema és la aplicació incorrecta del conveni col·lectiu. Moltes empreses tecnològiques apliquen el conveni d'oficines i despatxos per inercia, mentre que d'altres opten pel conveni d'enginyeria o tecnologies sense haver realitzat una anàlisi jurídica prèvia. La diferència no és menor: afecta els salaris, les cotitzacions, l'estructura de costos i la seguretat jurídica.
El Conveni col·lectiu en empreses tecnològiques
L'Almudena i en Lluís, advocats laboralistes i especialistes en nòmines i Seguretat Social, expliquen com determinar correctament el conveni col·lectiu aplicable a una empresa tecnològica, quins criteris utilitza la Inspecció de Treball i quines conseqüències té equivocar-se.
Redactat per l'Almudena Bascones
Advocada laboralista
I en Lluís Prat
Especialista en Seguretat Social
El criteri legal clau: l'activitat principal real de l'empresa
El punt de partida no és el nom de l'empresa, ni el seu web corporatiu, ni tan sols el seu CNAE de manera aïllada. El criteri determinant, segons la doctrina judicial i administrativa, és l'activitat principal efectivament desenvolupada.
Aquest criteri troba el seu fonament en l'article 82 de l'Estatut dels Treballadors i ha estat reiteradament confirmat per la jurisprudència del Tribunal Suprem, que ve assenyalant que el conveni col·lectiu aplicable s'ha de determinar atenent a l'activitat principal real i efectiva de l'empresa, i no a la seva forma jurídica, denominació social ni a la realització d'activitats accessòries o complementàries que no defineixen el nucli del negoci.
En l'àmbit tecnològic això és especialment rellevant perquè:
- Moltes empreses desenvolupen programari propi
- Altres presten serveis tecnològics a tercers
- Algunes utilitzen la tecnologia com a suport d'una altra activitat (consultoria, màrqueting, serveis empresarials, plataformes digitals, etc.)
Cadascun d'aquests supòsits pot conduir a un conveni col·lectiu diferent.
Diferències reals entre el conveni d'oficines i despatxos i el d'enginyeria
Encara que tots dos convenis poden semblar similars, existeixen diferències rellevants, especialment en matèria econòmica.
Conveni d'oficines i despatxos
És un conveni de caràcter residual i genèric, pensat per a empreses administratives o de serveis generals.
Característiques habituals:
- Salaris base més baixos
- Classificació professional àmplia
- Menor adaptació a perfils tècnics especialitzats
Per això és freqüent que s'apliqui de manera incorrecta en empreses tecnològiques que realment desenvolupen enginyeria o programari.
Conveni d'enginyeria o tecnologies
Està orientat a empreses l'activitat principal de les quals és:
- Desenvolupament de programari
- Enginyeria informàtica
- Serveis tecnològics especialitzats
Sol implicar:
- Salaris superiors
- Millor adequació a perfils tècnics
- Impacte directe en les bases de cotització a la Seguretat Social
Des del punt de vista laboral, aplicar aquest conveni no és una opció, sinó una obligació quan l'activitat ho exigeix.
Què analitza la Inspecció de Treball en empreses tecnològiques
Un dels errors més comuns és pensar que "ningú no ho revisarà". A la pràctica, la Inspecció de Treball analitza:
- Activitat real desenvolupada per la plantilla
- Funcions efectives dels treballadors
- Facturació i model de negoci
- Conveni aplicat i taules salarials
- Bases de cotització declarades
Si detecta una aplicació incorrecta del conveni col·lectiu, pot canviar de conveni col·lectiu.
Jurisprudència: el que diuen els tribunals sobre el conveni aplicable en empreses IT
En els conflictes sobre quin conveni col·lectiu correspon a una empresa tecnològica (per exemple, si s'ha d'aplicar un conveni "genèric" com Oficines i Despatxos o un de sectorial com el Conveni TIC/Consultoria o Enginyeries), els tribunals solen partir d'una idea central: el conveni no s'escull, es determina.
La clau és identificar l'activitat principal real i efectiva de l'empresa i encaixar-la en l'àmbit funcional del conveni corresponent. En aquesta anàlisi, el CNAE o l'objecte social poden servir com a indicis, però no substitueixen la realitat del negoci. Aquesta metodologia coincideix amb els criteris tècnics que utilitza l'Administració laboral (CCNCC/Ministeri), que enumera com a elements d'anàlisi el CNAE, l'IAE, l'objecte social, l'activitat declarada a la Seguretat Social i, especialment, les funcions concretes exercides per la plantilla.
1) Un sol conveni per empresa, regla general, i mana l'activitat preponderant
Un pronunciament molt citat per reforçar aquest enfocament és la STS (Sala IV) 729/2023, de 10 d'octubre de 2023, dictada en unificació de doctrina (rec. 4202/2020, ECLI:ES:TS:2023:4056).
En aquesta sentència, el Tribunal Suprem consolida dues idees molt útils per a empreses IT amb activitats mixtes (per exemple, desenvolupament de programari + serveis auxiliars):
-
Principi d'"unitat d'empresa": com a regla general, no es fragmenta la plantilla aplicant convenis diferents "per llocs" si no hi ha una separació real i estable d'activitats.
-
Criteri de preponderància: si l'activitat principal s'emmarca en un conveni sectorial, aquest conveni tendeix a imposar-se per al conjunt de l'empresa, tot i que hi hagi tasques accessòries que poguessin remetre a un altre sector.
Això és especialment rellevant en tecnologia, perquè moltes societats tenen equips administratius, comercials o de suport, però el nucli del negoci és IT.
2) Conveni sectorial TIC: força vinculant i aplicació obligatòria per àmbit funcional
Per reforçar l'encaix "sectorial" en IT, és útil recordar que el Conveni Estatal de Consultoria, Tecnologies de la Informació i Estudis de Mercat declara expressament la seva obligatorietat per a totes les empreses i plantilles compreses en el seu àmbit, d'acord amb l'art. 82.3 ET. Això queda recollit en la seva publicació oficial al BOE.
En termes pràctics: si una empresa desenvolupa serveis de consultoria tecnològica, TI, desenvolupament de programari o activitats anàlogues que s'adeqüen a l'àmbit funcional del conveni TIC, l'aplicació d'un conveni "genèric" (del tipus Oficines i Despatxos) esdevé jurídicament arriscat, en el sentit que tard o d'hora els representants dels treballadors poden iniciar un conflicte col·lectiu, davant del Tribunal Laboral primer i/o davant del Jutjat després, reclamant l'aplicació correcta del conveni col·lectiu perquè, en el conjunt de drets i salaris, els beneficia.
3) Concurrència i prioritat entre convenis: quan el conflicte no és "a quin sector pertanyo", sinó "quin conveni preval"
En escenaris on hi ha debat per concurrència (per exemple, conveni d'empresa vs sectorial, o convenis d'àmbit diferent), el Tribunal Suprem també ha anat perfilant regles específiques. Un exemple recent analitzat per la doctrina especialitzada és la STS 59/2025, de 29 de gener, ECLI:ES:TS:2025:407, sobre criteris de prevalença en supòsits de concurrència.
Conseqüències d'aplicar un conveni col·lectiu incorrecte
Quan un conveni resulta desproporcionat o inviable econòmicament, la legislació laboral preveu mecanismes com la inaplicació del conveni col·lectiu, sempre sota condicions estrictes.
Les conseqüències poden ser:
- Reclamacions salarials per part dels treballadors
- Actuacions de sindicats
- Inspeccions de Treball
- Reclamacions de diferències salarials amb efectes retroactius
Tots els sectors poden veure's immersos en crisis, i és aleshores quan poden aparèixer aquests tipus de reclamacions, o ja en casos més greus reestructuracions empresarials o fins i tot la necessitat de plantejar un ERTO ETOP.
Conflictes col·lectius i negociació forçada
En molts casos, aquests conflictes deriven en procediments de negociació col·lectiva, especialment quan hi intervenen representants dels treballadors o sindicats.
En aquest punt és clau comptar amb advocats especialistes en negociació de convenis col·lectius, capaços de reconduir la situació sense generar un conflicte estructural a l'empresa.
Com determinar correctament el conveni col·lectiu aplicable
No existeix una fórmula automàtica, però sí un mètode clar.
Els passos essencials són:
1. Identificar l'activitat principal real
No el que figura a la web o en el nom comercial, sinó:
- Què fa l'empresa en el seu dia a dia
- Quina activitat genera realment el negoci
2. Revisar el CNAE
El CNAE és un indicador, no una decisió definitiva, però ajuda a:
- Ubicar l'activitat
- Detectar possibles convenis aplicables
Aquest procés s'ha d'abordar amb rigor jurídic, tal com s'explica detalladament en l'anàlisi sobre com canviar el conveni col·lectiu i la negociació col·lectiva, ja que un error pot generar drets adquirits difícils de revertir.
3. Analitzar l'àmbit d'aplicació del conveni
Cada conveni defineix:
- A quin tipus d'empreses s'aplica
- Quines activitats inclou i quines exclou
4. Adaptar-se a noves realitats empresarials
Moltes empreses tecnològiques:
- Operen en sectors nous
- No encaixen perfectament en un conveni existent
En aquests casos, s'acostumen a aplicar convenis anàlegs, però aquí és on es cometen més errors si no es fa una anàlisi jurídica rigorosa.
Preguntes freqüents sobre els convenis col·lectius
La teva empresa tecnològica té dubtes sobre el conveni aplicable?
Determinar el conveni col·lectiu correcte no és una decisió menor i pot marcar la diferència entre una gestió laboral segura o un problema futur.
A Conesa Legal, l'Almudena i en Luis analitzen cada cas tenint en compte:
- L'activitat real de l'empresa
- El sector tecnològic
- L'impacte laboral i en Seguretat Social
Si la teva empresa té dubtes, revisar-ho a temps és sempre la millor decisió:
