Descobreix tot sobre el testament segons el Codi Civil de Catalunya. Des de la seva definició fins a les seves formes i condicions legals. Aquest article et guiarà a través dels aspectes essencials. A més, explora les circumstàncies que poden afectar l'eficàcia d'un testament, com les crisis matrimonials o de convivència.
I.- QUÈ ÉS UN TESTAMENT
El testament per definició és un acte unilateral de la voluntat en el qual el testador ordena la destinació dels seus béns per a després de la seva mort i, si escau, estableix disposicions de caràcter patrimonial o no.
L'article 421-2 del Codi Civil de Catalunya (d'ara endavant CCCat) ho regula en establir: "En el testament el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de la seva mort".
II.- REQUISITS DEL TESTAMENT
Per tant, en tot testament hi ha d'haver una designació d'hereu, ja que l'absència d'aquesta determinarà la nul·litat del testament, llevat dels testaments atorgats a Tortosa i llevat que s'hagi fet designació d'marmessor universal. Així, l'article 422-1-3 CCCat estableix que són nuls els testaments que no contenen institució d'hereu, excepte que continguin nomenament de marmessor universal o siguin atorgats per persona subjecta al dret de Tortosa.
L'existència d'un testament determinarà que la successió sigui testamentària i, per tant, un cop oberta la successió, s'haurà de respectar la voluntat del testador manifestada en l'últim testament que hagi atorgat d'acord amb la llei. Així, l'article 421-1 del CCCat estableix que la successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d'acord amb la Llei.
Un testament és, abans de tot, un negoci jurídic que, com a tal, serà nul quan manqui algun dels seus elements essencials o bé quan sigui contrari a una norma prohibitiva o imperativa.
III.- QUAN ÉS NUL UN TESTAMENT
No obstant això, el testament que és nul o esdevé ineficaç per manca d'institució d'hereu val com a codicil si compleix els requisits d'aquest. I és que el codicil és un negoci jurídic molt similar al testament, pensat, sobretot, per salvar l'eficàcia d'un testament sense institució d'hereu.
El testament és nul si ha estat atorgat amb engany, violència o intimidació greu, ja que aquests són vicis del consentiment que en determinarien la ineficàcia.
També és nul el testament que no correspon a cap dels tipus establerts en l'ordenament jurídic o que no compleix els requisits de capacitat o de forma.
Informeu-vos sobre com canviar el testament
IV.- REQUISITS DE CAPACITAT PER TESTAR
Els requisits de capacitat segons els articles 421-3 i 421-4 del CCCat són tenir capacitat natural, i n'hi ha prou amb haver complert 14 anys, excepte per al testamentològraf, per al qual calen 18 anys.
V.- LES FORMES DE TESTAMENT. ELS TIPUS DE TESTAMENTS VÀLIDS
Les formes de testament que regula el nostre ordenament jurídic català són el testament notarial obert, el testament notarial tancat i el testamentològraf.
-
Testament Notarial Obert
És el testament que s'atorga davant de notari, designant les persones a qui es deixen els béns i la forma de repartir-los. El més adequat és assessorar-se prèviament amb un advocat per valorar la millor manera de distribuir els béns.
En tot testament, el testador és lliure de deixar els seus béns a qui vulgui i com vulgui; l'únic límit legal que té és el de les llegítimes.
En el testament obert, el notari valorarà si la persona que ve a testar té capacitat suficient per fer-ho, realitzant un judici de valor sobre la seva capacitat mitjançant preguntes generals de tot tipus, a fi de calibrar el seu estat mental.
Aquest és el més comú dels testaments.
No cal que el testador acudeixi al notari amb dos testimonis per a la plena validesa del testament obert, però no estarà de més fer-ho així si es pot posar en dubte la salut mental del testador.
Aquest tipus de testament és el més segur pel que fa a fer valer la seva existència i contingut, ja que el notari autoritzant el durà a inscripció al Registre d'Actes d'Última Voluntat i en guardarà el protocol amb el seu contingut.
-
Testament Hològraf
És el testament que es fa de manera manuscrita i es data i es signa a totes les seves pàgines, per guardar-lo després en un calaix.
Perquè aquest tipus de testament sigui vàlid, la persona que el signa ha de ser major d'edat.
Com que no es fa davant de notari, comporta el risc que ningú no en tingui coneixement, ja que, a diferència del testament obert, no haurà estat inscrit en cap registre.
Un cop mort el testador, els tràmits per obrir la successió seguint les pautes d'un testamentològraf es compliquen, ja que cal demostrar-ne l'autenticitat i la validesa, la qual cosa implica costos i demores.
-
Testament Notarial Tancat
És el testament que es redacta per escrit, no cal que sigui de forma manuscrita, i es diposita en sobre tancat davant de notari. És a dir, es tracta, igual que el testament obert, d'un testament notarial, amb totes les garanties que això suposa; però, a diferència del testament obert notarial, el notari no és testimoni del contingut del testament, sinó que el desconeix completament, ja que se li lliura en un sobre tancat manifestant que a l'interior hi consta redactat el seu testament.
El notari haurà d'aixecar una acta en la qual consta que el testador ha atorgat testament tancat.
Per obrir-lo caldrà la presència de dos testimonis, un cop la persona hagi mort.
Informar-se sobre els tipus de testaments
VI.- COM S'HA D'INTERPRETAR UN TESTAMENT
La voluntat del testador ha de quedar reflectida en el testament de forma clara i concisa. Si hi ha clàusules ambigües o obscures, la llei estableix que en la interpretació del testament s'haurà d'atenir a la veritable voluntat del testador, sense haver-se de subjectar necessàriament al significat literal de les paraules utilitzades, i les clàusules ambigües o obscures s'interpretaran en sentit favorable a la seva eficàcia, comparant-les entre elles; i si hi ha una contradicció irreductible, cap de les que s'oposen substancialment entre elles no és vàlida (article 421-6 CCCat). En els casos de dubte, les disposicions que imposen qualsevol càrrega s'interpreten restrictivament.
VII.- QUAN UN TESTAMENT POT ESDEVENIR INEFICAÇ
El testament pot patir una ineficàcia sobrevinguda per crisi matrimonial o de convivència. Així, l'article 422-13 CCCat estableix que la institució d'hereu, els llegats i les altres disposicions que s'hagin ordenat a favor del cònjuge del causant esdevenen ineficaces si, després d'haver estat atorgats, els cònjuges se separen de fet o legalment, o es divorcien, o el matrimoni és declarat nul, així com si en el moment de la mort hi ha una demanda de separació, divorci o nul·litat matrimonial pendent, llevat de reconciliació. Les disposicions a favor del convivent en parella estable esdevenen ineficaces si, després d'haver estat atorgades, els convivents se separen de fet, llevat que reprenguin la convivència, o si la unió s'extingeix per una causa que no sigui la defunció d'un dels membres de la parella o el matrimoni entre tots dos.
Les disposicions a favor del cònjuge o del convivent en parella estable mantenen l'eficàcia si del context del testament, el codicil o la memòria testamentària resulta que el testador les havia ordenades fins i tot en els casos regulats pels apartats 1 i 2.
El present article també s'aplica als parents que ho siguin únicament del cònjuge o convivent, en línia directa o en línia col·lateral dins del quart grau, tant per consanguinitat com per afinitat.
També et pot interessar:
