.jpg)
Les noves tecnologies generen situacions en les relacions laborals que fins ara no s'havien produït. Sorgeixen motius per acomiadar personal basats en l'ús irregular d'un ordinador.
Els tribunals han de valorar els drets de l'empresari i els del treballador i no sempre és clar quins han de prévalere. La jurisprudència més recent ens ofereix l'oportunitat de conèixer quina és la seva opinió a l'hora de qualificar un acomiadament motivat per l'ús irregular de l'ordinador, o dels seus programes.
En tota relació laboral el treballador gaudeix d'un dret a la intimitat i al secret de les comunicacions que cal respectar. D'altra banda, l'empresari disposa d'unes facultats de control i vigilància que pot exercir per verificar que el personal compleix les seves obligacions. En les sentències que es comenten a continuació s'analitzen diversos supòsits en els quals els jutges han de valorar si el acomiadament és procedent o improcedent.
LA JURISPRUDÈNCIA A ESPANYA:
ÚS DE L'ORDINADOR PER FER 'SOLITARIS':
sentència de 4 d'abril de 2000 del jutjat social número 1 de Barcelona.
Aquesta sentència analitza les facultats de l'empresari davant el dret a la intimitat personal del treballador.
El treballador coneixia la prohibició estricta que existia a l'empresa d'emprar el seu PC per a usos particulars. Tot i així, feia partides al 'solitari' diàriament i en hores de treball. Es va provar aquest mal ús de l'ordinador, però el acomiadament és considerat improcedent.
S'arriba a aquesta conclusió perquè es va instal·lar una vigilància constant sobre les comunicacions informàtiques, de manera que van quedar exposats a la vista els programes que el treballador havia utilitzat i totes les tecles que havia premut a l'ordinador durant els dos darrers mesos.
El registre dels moviments informàtics produïts a l'ordinador va vulnerar la intimitat personal de la persona que l'utilitza, perquè aquesta ignorava que estava sotmesa a la gravació dels seus moviments. En haver realitzat aquest tipus de registre, el acomiadament va ser considerat improcedent perquè no se l'havia informat que tot el que es feia amb l'ordinador quedava gravat.
És legítim dur a terme vigilàncies informàtiques; el Estatut dels Treballadors faculta l'empresari a exercir un control de l'activitat laboral dels seus dependents. Pot fins i tot, quan es tracti de protegir el patrimoni empresarial o el d'altres treballadors, practicar registres sobre la persona del treballador, als seus armariets i efectes particulars, dins del centre i en hores de treball.
El que no és legítim és realitzar registres sense advertir que es duran a terme. Si no s'informa la persona que serà sotmesa a vigilància, actua ignorant que un tercer té accés a informacions que eventualment poden revelar preferències de tipus polític o sindical, tendències sexuals o malalties, creences religioses o de qualsevol altra mena. Amb això s'incorre en la vulneració del dret fonamental a la intimitat personal que tot subjecte posseeix.
INDEMNITZACIÓ AL treballador PER REGISTRE DEL SEU PC:
sentència de 20 de febrer de 2000 del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia:
En aquesta sentència s'arriba a la conclusió que l'empresari ha de tenir una justificació suficient per registrar un PC de la seva propietat que utilitza un empleat seu.
La empresa demandada és condemnada a indemnitzar la persona que feia servir l'ordinador per haver-hi dut a terme una inspecció al terminal informàtic que tenia assignat. La empresa va fer una còpia de la carpeta 'Els meus documents' i d'una altra que l'usuari havia creat amb el nom de 'Pepote'.
El Tribunal assimila l'ordinador a una taquilla i considera que és un instrument de treball propietat de la empresa i que no ha de ser utilitzat per a finalitats diferents de la realització de l'activitat laboral. No es pot parlar, doncs, de documents personals incorporats al disc dur de l'ordinador.
No obstant això, s'afirma també que el dret a registrar el terminal informàtic no és absolut ni incondicional; s'ha de dur a terme quan sigui necessari protegir el patrimoni empresarial i el dels altres treballadors de la empresa. Per aquesta raó, cal al·legar algun motiu. Igual que en el cas d'una taquilla, s'ha de respectar al màxim la dignitat i la intimitat del treballador i s'ha de comptar amb la presència d'algun representant legal.
El tribunal considera que la empresa no motiva suficientment el registre del PC i que vulnera el dret a la intimitat de la persona, produint un dany que ha de ser indemnitzat i quantificat en 50.000,- Ptes. D'això es dedueix que l'empresari no pot dur a terme inspeccions als seus ordinadors sense avisar prèviament; si ho fa, ha de motivar suficientment aquest registre informàtic.
'XATEO' OBSCÈ. acomiadament procedent:
sentència de 5 de juliol de 2000 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya:
En aquesta sentència s'analitza l'acomiadament de dos treballadors i es declara que és procedent i que, per tant, no escau cap indemnització. El tema central de la qüestió són les comunicacions privades fent un ús indegut dels mitjans informàtics de la companyia.
L'empresari havia advertit en dues ocasions i de forma expressa que cap empleat estava autoritzat a usar els mitjans informàtics per a assumptes aliens a la empresa o per a la transmissió d'informació o material que incomplís altres normes d'aquesta.
Tot i que existien aquestes prohibicions, els dos treballadors intercanviaven correu electrònic entre ells, fent referències obscenes i despectives cap a les seves subordinades. Per aquest motiu van ser acomiadats. En la demanda que van presentar al jutjat van denunciar que s'havia produït una intromissió il·legítima en els correus electrònics que s'adreçaven recíprocament i, per consegüent, s'havia vulnerat el dret fonamental al secret de les comunicacions.
El Tribunal considera que no es tracta d'una correspondència privada entre particulars el secret de la qual ha de ser preservat. Conclou que ens trobem davant d'una utilització indeguda de mitjans i instruments de la empresa per a fins aliens als estrictament laborals. Això implica que l'empresària pot exercir un control sobre la forma d'utilitzar els mitjans informàtics, que són de la seva propietat, així com sobre la pròpia activitat laboral del treballador.
El punt clau perquè la balança de la justícia s'inclinés a favor d'un acomiadament procedent va ser que els treballadors sabien que els e-mails es gravaven
Només d'aquesta manera la empresa va poder adoptar les mesures de vigilància i control que considerava més oportunes per verificar el compliment per part del treballador de les seves obligacions i deures laborals, guardant en la seva adopció i aplicació la consideració deguda a la dignitat de la persona.
Per això el Tribunal arriba a la conclusió que es tracta d'un supòsit de transgressió de la bona fe contractual i que ens trobem davant d'un supòsit d'abús de confiança en el treball, i davant d'una indisciplina i desobediència en el mateix, i tot plegat dona lloc a causes justificades d'acomiadament.
CORREUS ELECTRÒNICS SEXISTES; acomiadament procedent:
sentència de 14 de novembre de 2000 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Un altre supòsit en què s'analitza si hi va haver transgressió de la bona fe contractual per enviament de correus electrònics amb una finalitat diferent a la prestació de serveis és aquesta sentència dictada a Catalunya.
El tribunal considera procedent l'acomiadament d'un empleat d'un banc que va enviar 140 correus electrònics humorístics, sexistes i obscens a 298 destinataris fora i dins del centre de treball. Fins i tot en alguns missatges es promocionava el negoci de la seva dona. L'empleat tenia una antiguitat de 30 anys i mai no havia estat sancionat.
Aquesta profusa activitat de confecció i enviament de correu electrònic es realitzava utilitzant els mitjans propis de la empresa. També va quedar provat en el procediment judicial que el temps invertit en confeccionar aquests missatges, enviar-los i rebre'ls pels destinataris eren moltes hores de jornada laboral.
La sentència d'instància, ara recorreguda, va considerar que l'acomiadament era improcedent perquè la pèrdua de treball efectiu era mínima i perquè mai no se li havia imposat cap sanció. La empresa va recórrer i el Tribunal Superior considera l'acomiadament procedent.
Arriba a aquesta conclusió en considerar que hi va haver transgressió de la bona fe contractual. Això significa que en tota relació laboral existeix l'obligació d'observar els deures de conducta i de fidelitat implícits en la prestació de serveis. Cal complir amb diligència i probitat aquestes obligacions per no defraudar els interessos de la empresa ni la confiança dipositada en el treballador.
Aquest Tribunal especifica que els ordinadors són un element de treball propietat de la empresa. Tal com estableix el conveni col·lectiu, l'ús d'aquestes eines per a fins aliens als laborals constitueix una causa disciplinària greu.
Aquestes són les raons que porten el tribunal a considerar procedent l'acomiadament sense dret a percebre cap indemnització.
L'ÚS DELS ORDINADORS EN ALTRES PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA:
El passat 2 de maig de 2000, el Tribunal de Treball de Brussel·les va analitzar l'acomiadament d'un empleat que utilitzava el correu electrònic per mantenir relacions 'calentes' via e-mail amb una companya. La empresa va optar per rescindir la relació laboral en constatar que aquesta situació repercutia en un baix rendiment.
El Tribunal d'aquest país analitza el Conveni Europeu de Drets Humans per confirmar que efectivament l'enviament de correus personals des de la empresa pertany a la vida privada del treballador. Però, després d'analitzar que inspeccionar aquests e-mails és indispensable i proporcionat, arriba a la conclusió que la sanció per acomiadament està justificada pel volum dels arxius, pel caràcter privat dels e-mails i pel nombre d'enviaments.
A París, els tribunals consideren que el correu electrònic s'equipara a qualsevol altra comunicació privada i que qualsevol intromissió constitueix una vulneració del secret de les comunicacions.
El contingut dels e-mails està protegit pel dret a les comunicacions del qual gaudeix qualsevol persona, i l'empresari no els pot obrir sense més.
CONCLUSIÓ
Tot i que els ordinadors estan destinats a ser una eina de treball, poden realitzar tantes funcions que permet als empleats utilitzar-los per a fins particulars. Quan és així, pot haver-hi documents al PC que siguin íntims.
Per evitar vulnerar aquesta esfera d'intimitat de què gaudeix qualsevol persona, es poden estipular clàusules al contracte de treball que posin en coneixement del treballador que la empresa no autoritza l'ús dels ordinadors ni dels seus programes per a fins particulars, i que per controlar l'ús dels mitjans de la empresa es realitzen gravacions dels discos durs i del programari que s'utilitza.
