La prova de gravació d'imatges en l'acomiadament:
El article 20 del Estatut dels Treballadors estableix que l'empresari podrà adoptar les mesures de vigilància i control que consideri més oportunes per verificar el compliment per part del treballador de les seves obligacions i deures laborals, sempre que siguin necessàries per al correcte desenvolupament de l'activitat productiva i respectin el dret a la intimitat dels treballadors.
Article escrit per
Josep Conesa Sagrera
Advocat laboralista
Josep Conesa és un advocat laboralista que atén en castellà i anglès, i té un màster en dret europeu i drets fonamentals. Al llarg dels anys, el nostre despatx ha tractat tota mena d’acomiadaments, així com accidents laborals i negociacions col·lectives, i estarem encantats d’oferir-te assessorament jurídic també a tu, en la teva llengua sempre que sigui possible.
Aquest és un precepte que té ben clara la jurisdicció contenciosa administrativa en la sentència del Tribunal Suprem, Sala Tercera, del Contenciós Administratiu, Secció 4a, núm. 557/2021, de 26 d'abril de 2021, Rec. 4645/2019, que dóna la raó a l'administració pública que utilitza càmeres de vigilància per sancionar els treballadors, tot i que no els hagi informat específicament d'aquesta possibilitat.
No existeix cap normativa específica que reguli la instal·lació i la utilització de mecanismes de control i vigilància consistents en sistemes de captació d'imatges o gravació de sons dins dels centres de treball, de manera que són els òrgans jurisdiccionals els qui s'han encarregat de ponderar, en cas de conflicte, en quines circumstàncies pot considerar-se legítim el seu ús per part de l'empresari.
Assumpte del Tribunal Europeu de Drets Humans (1874/13 i 8567/13) López Ribalda i altres vs. Espanya, de 9/01/2018
En aquest assumpte Cas López Ribalda, l'alt tribunal estableix que l'acomiadament és procedent, però fixa una indemnització per danys per haver-lo dut a terme de forma incorrecta.
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha donat una nova volta de rosca perquè es respecti la protecció del dret a la intimitat dels treballadors.
En la sentència López Ribalda i altres vs. Espanya, aquest Tribunal confirma la procedència de l'acomiadament dut a terme per Mercadona, però la condemna al pagament de 4.000 €, i al pagament d'unes costes aproximades de 500 €, per vulneració del dret a la intimitat dels treballadors.
Els treballadors actuaven coordinadament amb clients per escanejar i cobrar productes del supermercat per després revertir la compra. L'empresa va instal·lar càmeres que eren visibles, però també va instal·lar altres càmeres ocultes que gravaven de forma permanent.
El Tribunal, igual que el jutjat social de Granollers i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, estima que l'acomiadament és procedent. No obstant això, considera que la vigilància permanent mitjançant càmeres ocultes vulnera la normativa de protecció de dades, i per tant el dret a la intimitat, i és per aquest motiu que la empresa ha d'indemnitzar els treballadors, tot i que l'acomiadament sigui procedent.
Caldrà veure com reaccionen els jutjats nacionals davant d'aquesta sentència, i és probable que comencin a estimar que moltes de les gravacions realitzades amb càmeres ocultes puguin ser il·legals.
En la nostra opinió, avui ja és necessari el criteri d'un expert en dret abans que s'instal·lin les càmeres, ja que només d'aquesta manera es podrà prevenir i avaluar si aquesta gravació vulnera drets fonamentals.
A més, que aquesta instal·lació i vigilància la dugui a terme un detectiu privat oferirà moltes més garanties en judici i, a més, aquest pot actuar com a perit.
Per a qualsevol aclariment al respecte, no dubti a contactar amb els nostres experts en dret laboral.
Podeu descarregar-vos la sentència a l'enllaç següent:
CÀMERA DE VIGILÀNCIA I acomiadament procedent PER ROBAR
QUAN PUC INSTAL·LAR CÀMERES AL CENTRE DE TREBALL:
Segons reiterada jurisprudència, és lícita la utilització de sistemes audiovisuals quan afecten l'activitat laboral, el lloc de treball, però no quan s'instal·len en llocs d'ús personal, encara que sigui dins del centre de treball.
EL CAS DEL treballador QUE REALITZA PRÀCTIQUES ONANISTES AL MUSEU:
És el cas de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia (Sala Social), de 20 de març de 2002, en la qual es considera il·lícita la gravació del vigilant de seguretat d'un museu en jornada nocturna, que desatén el seu deure, manipula l'ordinador, realitza pràctiques onanistes, s'acomoda en una butaca en actitud de somnolència i no vesteix l'uniforme oficial. Aquests fets queden registrats per càmeres de vigilància dins d'una estança on només hi ha material d'oficina i s'utilitza com a sala d'esbarjo o descans.
El treballador al·lega que la causa de l'acomiadament invocada per la empresa té origen en la captació i gravació d'imatges que no van respectar la seva dignitat, i que no van obeir a raons de seguretat ni a un major control dels objectes a protegir. La conducta del treballador és constitutiva d'infracció, perquè existeix un incompliment dels deures propis de les seves tasques de vigilància, en fer deixadesa de les seves funcions durant el període de descans o mentre manipula l'ordinador, i això malgrat l'especial atenció que requereix la naturalesa de les funcions de vigilant.
La Sala estima que la sanció més adequada a l'incompliment de l'actor no és el acomiadament, com va decidir la empresa, atès que les imputacions que es fan al treballador no representen un abandó o deixadesa total de les seves funcions; el treballador simplement descansa, no dorm, i per tant està en condicions de percebre qualsevol incidència que es produeixi en el servei, i el mateix cal dir respecte al període en què roman manipulant l'ordinador.
El dret a la intimitat com a derivació de la dignitat de la persona que reconeix l'art. 10 de la Constitució Espanyola implica l'existència d'un àmbit propi i reservat enfront de l'acció i el coneixement dels altres, necessari, segons les pautes de la nostra cultura, per mantenir una qualitat mínima de la vida humana. El dret a la intimitat no és absolut, com no ho és cap dels drets fonamentals, i pot cedir davant d'interessos constitucionalment rellevants, sempre que la restricció que hagi d'experimentar es reveli com a necessària per assolir la finalitat legítima prevista, proporcionada per aconseguir-la i, en tot cas, sigui respectuosa amb el contingut essencial del dret.
EL CAS DEL treballador QUE TRAFICA DROGA A LES DEPENDÈNCIES DE LA empresa:
En la sentència de 14 de setembre de 2002, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid no queda provat que el treballador implicat hagués estat sorprès traficant amb droga a les dependències de la empresa i en el seu horari de treball. Consta únicament que aquell dia l'actor i un altre company van ser observats, a través de les càmeres instal·lades a la empresa, quan es trobaven en una àrea de descans, aïllada i reservada als treballadors i al personal de neteja, mentre procedien a manipular una substància, escalfant-la amb un encenedor i tallant-la, però sense que s'hagi justificat degudament que l'actor hagués percebut del company esmentat una quantitat de diners a canvi del lliurament d'una part d'aquesta substància.
D'aquesta manera, l'alt Tribunal confirma la sentència de primera instància, que declara la nul·litat del acomiadament operat per la empresa per estimar que s'havia produït amb violació del dret fonamental consagrat a l'article 18 de la Constitució, dret a l'honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge.
EL CAS DEL CRUPIÈ DEL CASINO I LES CONVERSES GRAVADES:
Una de les sentèncias més importants és la sentència de 25 de gener de 1996, del Tribunal Superior de Justícia de Galícia.
El jutjat de primera instància considera que l'empresa va vulnerar el dret fonamental a la intimitat dels treballadors en instal·lar micròfons en determinades dependències del casino, i per això declara la nul·litat de la mesura en qüestió.
El Tribunal Superior de Justícia, finalment, considera com a mitjans de vigilància i control empresarial legítims la instal·lació de micròfons en dos llocs de treball concrets d'un casino, amb la finalitat de controlar el joc de la ruleta i els canvis de caixa. És en aquests llocs on poden sorgir controvèrsies o qüestions per a la resolució adequada de les quals convé conèixer les converses; es tracta, doncs, d'una mesura de seguretat per raó de treball, instal·lada en llocs que són zones de treball de la pròpia empresa, de manera que no es pot parlar d'una intenció de vulnerar la intimitat dels treballadors.
EL CAS DEL CUINER QUE PICOTEJAVA DE LES SAFATES DELS CLIENTS
En altres ocasions, les mesures de vigilància es poden instal·lar per comprovar alguna sospita fonamentada d'una actuació fraudulenta del treballador. És el cas de la sentència de 20 d'octubre de 1998, del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia, que considera procedent l'acomiadament d'una treballadora que, de forma habitual i a diverses hores de la seva jornada laboral, consumia els productes que es trobaven a la venda al seu departament sense abonar-ne l'import.
La tasca de la treballadora en qüestió consistia a vendre els plats preparats que prèviament s'elaboraven a la cuina, ubicada en una altra planta de l'edifici. El menjar es col·locava en unes safates i es transportava fins al departament esmentat, i no consta que l'actora tingués l'obligació de tastar els productes per verificar si es trobaven o no en bon estat.
L'empresa va observar, en les deixalles procedents del departament de plats preparats, envasos buits, de manera que va ordenar al responsable de seguretat la instal·lació d'una càmera a l'interior del magatzem d'aquest departament per efectuar un seguiment. Les gravacions obtingudes van delatar la treballadora, que consumia diàriament els productes alimentaris destinats a la venda al públic.
La legitimitat dels mitjans de vigilància i control empresarial està determinada per elements com ara: la vulneració de la bona fe contractual, la proporcionalitat de la mesura, el respecte pel dret a la intimitat del treballador; fins i tot criteris més concrets com si les càmeres de vigilància es troben en zones de treball o en àrees de descans.
EL CAS DEL VIGILANT DE SEGURETAT QUE SABIA QUE HI HAVIA CÀMERES DE SEGURETAT A LES INSTAL·LACIONS:
La sentència del Tribunal Suprem, de 21 de juliol de 2021 estableix que si el treballador sap que hi ha un sistema de videovigilància, l'empresa pot fer servir les imatges per acomiadar. No atempта contra la intimitat i és proporcionat que l'empresa faci servir les imatges de videovigilància perquè té la càrrega de la prova. És a dir, no cal haver dit al treballador que aquestes imatges es poden utilitzar en contra seva, i a més es poden fer servir les imatges d'un tercer subcontractat per provar els fets que justifiquin l'acomiadament.
És important, per tant, complir amb el principi de proporcionalitat de manera que la prova no atempti contra la intimitat del treballador. La videovigilància no atempта per si mateixa contra la intimitat del treballador. Allò que pot atemptar contra la seva intimitat és que es gravi algun aspecte privat de la seva vida.
El cas de l'empleada de la llar que intentava obrir la caixa forta
TS, Sala Quarta, de l'Social, S 692/2022, 22 Jul. 2022, Rec. 701/2021
EL CAS DEL CONDUCTOR D'AUTOBÚS QUE DEIXAVA QUE UNA CLIENTA NO PAGUÉS, A MÉS D'ALTRES INCOMPLIMENTS:
"FETS OCORREGUTS EL DIA 2 DE JUNY DE 2017: A les 20:22 hores permet que accedeixi una passatgera a l'autobús sense haver adquirit el corresponent títol de viatge amb qui inicia conversa des de les 20:27 hores, a les 20:31 fuma a l'interior de l'autobús, a les 20:32 hores permet que aquesta passatgera romangui a l'interior de l'autobús durant el temps de parada en cap de línia, entre les 20:32 i les 20:33 hores estableix contacte corporal amb ella (la besa als llavis, l'abraça, li fa tocaments i una palmada al darrere) mentre continua fumant, a les 20:35 hores ocupa un seient destinat als passatgers i s'asseu amb la passatgera, a les 20:37 hores, un cop finalitzada la parada en cap de línia, inicia un nou trajecte de la línia i permet que aquesta passatgera viatgi sense haver adquirit el corresponent títol de viatge i vostè continua fumant.
- FETS OCORREGUTS EL DIA 27 DE JUNY DE 2017:
Des de les 14:27 hores fins a les 14:38 hores vostè fuma a l'interior de l'autobús, des de les 14:50 hores fins a les 15:07 conversa amb una passatgera mentre condueix, a les 16:42 hores vostè fuma a l'interior de l'autobús. A les 18:27 hores accedeix una passatgera a l'autobús sense haver adquirit cap títol de viatge. Des de les 18:38 hores fins a les 18:45 hores conversa amb aquesta passatgera estant l'autobús en marxa, a les 18:46 hores estableix contacte corporal amb ella (li fa un tocament) mentre vostè fuma per tot seguit procedir a orinar des de l'interior de l'autobús, continua fumant i fa nou contacte corporal amb la passatgera a les 18:48 hores (tocament i palmada al darrere), continua establint contacte corporal amb ella a les 18:53 (l'abraça i li fa tocaments) i a les 18:56 hores (tocaments i s'abraça a ella); la passatgera roman dins l'autobús durant el temps de la parada en cap de línia, reprenent el trajecte següent a les 19:04 hores amb la passatgera continuant a l'autobús i permetent que aquesta viatgi sense adquirir cap títol de viatge, roman conversant amb ella mentre circula des de les 19:10 fins a les 19:28 hores.
- FETS OCORREGUTS EL DIA 28 DE JUNY DE 2017:
De les 14:27 a les 14:33 hores fuma a l'interior de l'autobús, a les 16:11 hores conversa amb una passatgera estant en marxa, a les 18:30 hores permet que una passatgera accedeixi a l'autobús sense adquirir el corresponent títol de viatge, a partir de les 18:48 hores vostè fuma a l'interior de l'autobús, permet que la passatgera romangui a l'autobús estant aturat en cap de línia i posteriorment estableix contacte corporal
2
JURISPRUDÈNCIA
amb ella (tocaments, carantoines i palmades al darrere), continua fumant a les 18:57 hores, a les 19:01 hores orina des de l'interior de l'autobús, reprèn la marxa per efectuar un nou trajecte de la línia a les 19:03 hores amb la passatgera que havia romàs en cap de línia permetent que aquesta viatgi sense abonar cap títol de viatge.
- FETS OCORREGUTS EL DIA 29 DE JUNY DE 2017:
A les 18:32 hores permet l'accés d'una passatgera sense adquirir el corresponent títol de viatge amb qui conversa mentre condueix fins a les 18:57 hores, a les 18:58 hores orina des de l'interior de l'autobús i fuma, a les 21:01 hores accedeix en cap de línia en companyia de la passatgera que havia pujat a l'autobús a les 18:32 hores, la besa als llavis, conversa amb ella i fuma a l'interior de l'autobús, reprèn la marxa per fer un nou trajecte de la línia sense que la passatgera adquireixi cap títol de viatge.
FETS OCORREGUTS EL DIA 30 DE JUNY DE 2017:
Des de les 16:47 fins a les 16:58 hores fuma a l'interior de l'autobús, a les 20:59 hores fuma a l'interior de l'autobús mentre conversa amb una passatgera en marxa, a les 21:00 hores permet que la passatgera es quedi a l'interior de l'autobús en cap de línia i fa contacte corporal amb ella (s'abraça a ella, li dona palmades i la besa), alhora que permet que viatgi sense adquirir cap títol de viatge malgrat reprendre la conducció en iniciar-se un nou trajecte de la línia, roman conversant amb ella mentre condueix consentint al mateix temps que ella li faci carantoines.
- FETS OCORREGUTS EL DIA 23 DE JULIOL DE 2017:
A les 16:51 hores permet que accedeixi una passatgera sense adquirir el corresponent títol de viatge amb qui roman parlant estant en marxa, a les 17:12 hores surt de l'autobús acompanyat d'ella, prèviament a la seva sortida de l'autobús vostè fuma a l'interior del mateix, a les 17:18 hores accedeix a l'autobús aquesta passatgera en la seva companyia permetent vostè que no adquireixi el títol de viatge, a les 17:20 hores reprèn la marxa i fuma a l'interior de l'autobús, roman parlant amb la passatgera i continua fumant, a les 17:27 hores estableix contacte corporal amb ella (abraçada), continuant-lo a les 17:29 hores i minuts següents (abraçades, palmades al darrere, carantoines i tocaments) mentre vostè fuma, a les 17:32 hores fa un tocament a la passatgera sobre la seva zona genital fent-ho ella sobre la seva immediatament després, 17:33 hores, , continua el contacte corporal fins a les 17:38 hores (tocaments, fricció corporal mútua). A les 17:43 hores reprèn la marxa i continua conversant amb la passatgera fins que aquesta abandona l'autobús a les 17:51 hores.-
-Anteriorment, el dia 20 d'abril del present any, a les 15:05 hores va orinar des de l'autobús i va fumar, novament va fumar a les 19:49 hores, el dia 21 d'abril de l'any en curs va orinar des de l'interior de l'autobús a les 15:15 hores i va fumar a les 15:21, 17:35 i 19:44 hores."
sentència completa en Link: https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/6c2050dadc63171b/20211029
Ús de càmeres de vigilància com a prova en dret laboral
- En un acomiadament, és vàlida la prova videogràfica encara que el visionament s'ampliï a moments anteriors als fets imputats. sentència del Tribunal Suprem, Sala Quarta, de l'Social, sentència 503/2022 d'1 de juny de 2022, Rec. 1993/2020