Serà necessari que les empreses facin eleccions als seus centres de treball per complir l'obligació del Pla d'Igualtat. Tot indica que és nul fer un Pla d'Igualtat unilateralment o mitjançant l'elecció de representants dels treballadors per via de l'article 41 de l'Estatut dels Treballadors:
Nul el pla d'igualtat negociat per via de l'article 41 de l'Estatut dels Treballadors:
El Tribunal Suprem, en la seva recent sentència de 26 de gener de 2021 (rec. 50/2020), ha establert que no és possible crear una comissió específica per negociar el Pla d'Igualtat a l'empresa.
Aquesta sentència confirma una línia jurisprudencial prèvia de l'Audiència Nacional, de 10 de desembre de 2019 (rec. 163/2019), que ja va declarar nul el pla d'igualtat de l'empresa perquè la comissió creada per via de l'article 41 no estava legitimada per negociar-lo.
Aquesta jurisprudència es basa en el fet que l'article 41 de l'ET està destinat a
"abordar la negociació de determinades modalitats de negociació col·lectiva, vinculades a mesures de flexibilitat interna i externa, com els períodes de consulta de la mobilitat geogràfica (art. 40 ET) i les modificacions substancials col·lectives (art. 41 ET), la suspensió de contractes i la reducció de jornada (art. 47 ET), l'acomiadament col·lectiu (art. 51 ET) i la inaplicació de conveni (art. 82.3 ET), sense que aquesta representació ad hoc pugui utilitzar-se per a la negociació dels convenis col·lectius"
Vegeu també la sentència del Tribunal Suprem en aquest enllaç
Negociació necessària amb el Comitè d'empresa o el Delegat de personal:
Malgrat els models existents, cal tenir en compte que el Pla d'Igualtat és nul si no ha estat negociat amb els representants dels treballadors. Així ho afirma la jurisprudència del Tribunal Suprem en les seves sentències:
- sentència 403/2017, de 9 de maig de 2017, Rec. 85/2016 sobre negociació col·lectiva, on es considera nul el Pla d'Igualtat aprovat unilateralment per l'empresa, atès que el comitè d'empresa que el va aprovar, tot i ser del centre majoritari, no és l'únic a la mercantil. L'esmentat pla ha d'aprovar-se seguint els tràmits de la negociació col·lectiva, especialment en empreses de més de 250 treballadors. La comissió negociadora no s'ha constituït de la manera que indica la norma legal i convencional. L'empresa no ha esgotat tots els mitjans de solució previstos i, per tant, no és possible la seva implantació unilateral. Així, el TS desestima els recursos de cassació interposats contra la sentència de l'AN, i confirma l'anul·lació del pla d'igualtat implantat per la mercantil.
- sentència 832/2018 de 13 Set. 2018, Rec. 213/2017 sobre la nul·litat del pla d'igualtat per vulnerar l'empresa el dret a la llibertat sindical en la seva vessant de dret a la negociació col·lectiva del sindicat. L'elaboració del pla d'igualtat s'ha anat produint sempre a impuls de la representació dels treballadors, que ha comptat amb l'auxili dels requeriments de la Inspecció de Treball, sense els quals l'empresa no hauria mantingut les negociacions ni lliurat la documentació sol·licitada. Consta acreditat que la representació dels treballadors ha tingut una voluntat negociadora constant i sostinguda per part dels representants, que no ha tingut per part de l'empresa. Així, el Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació interposat contra la sentència de l'Audiència Nacional i confirma la declaració de nul·litat del pla d'igualtat elaborat per l'empresa i de vulneració de la llibertat sindical.
Així mateix, el Tribunal Suprem considera que no hi ha nul·litat en el Pla d'Igualtat quan no es permet participar a un sindicat que no va participar en la negociació col·lectiva del conveni col·lectiu:
-
sentència de 24 Gen. 2012, Rec. 22/2011 sobre el dret de negociació i conflicte col·lectiu, en la qual declara la inexistència de conducta antisindical, perquè l'exclusió de la secció sindical de participar, com a membre de ple dret, en la comissió d'igualtat d'oportunitats que negocia el pla d'igualtat per a la totalitat de l'empresa. Atès que el sindicat recurrent no va participar en la negociació del conveni col·lectiu, negociat per l'empresa amb els Comitès d'empresa, , ni tenia dret a participar-hi, no pot al·legar l'existència d'un dret propi a la negociació col·lectiva que hagi estat vulnerat per la no participació en la Comissió d'Igualtat d'algun membre del comitè d'empresa que hi pertanyi. Així, el Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació interposat contra la sentència de l'Audiència Nacional que va desestimar la demanda de conflicte col·lectiu, denegant el dret de CGT a participar, com a membre de ple dret, en la comissió d'igualtat d'oportunitats que negocia el pla d'igualtat per a la totalitat de l'empresa.
És imprescindible, doncs, negociar un pla d'igualtat d'empresa a través dels legítims representants dels treballadors, ja sigui el Comitè d'empresa o el Delegat de Personal.
I per a això és imprescindible procedir a la votació de representants de treballadors al centre de treball.
Consulteu aquí qualsevol dels nostres advocat laboralistas especialistes en plans d'igualtat:
Us facilitem la informació següent per organitzar unes eleccions a la vostra empresa:
Consulteu aquí tot sobre el Pla d'Igualtat a les empreses: com fer un pla d'igualtat a la empresa: registre de salaris i igualtat salarial, mesures per conciliar la vida laboral i familiar, protocol d'assetjament laboral, model de pla d'igualtat...
