.jpg)
Quan un client no paga, la primera decisió no és jurídica sinó econòmica: quant costarà cobrar i en quant de temps. Sovint reclamar els impagaments és, a més d'una necessitat econòmica, una qüestió d'imatge.
El procediment monitori existeix precisament per això. És la via més directa que ofereix la llei espanyola per reclamar un deute de diners documentat, i no exigeix que el creditor demostri res més enllà del document que acredita el deute.
Què és el procediment monitori
El procediment monitori és una via de reclamació de deutes útil per a tota mena de creditors, siguin empreses, autònoms, persones físiques o comunitats de propietaris. S'utilitza per exigir el pagament de deutes líquids, determinats, vençuts i exigibles, és a dir, deutes d'una quantitat concreta el termini de pagament de la qual ja ha vençut.
La seva lògica és inversa a la d'un judici normal. En lloc d'obrir un debat, el jutjat requereix directament el deutor perquè pagui. Només si el deutor s'hi oposa s'obre un procediment contradictori. Si no diu res, el creditor passa directament a l'execució.
No hi ha límit de quantitat. L'article 812 de la Llei d'Enjudiciament Civil permet reclamar per aquesta via un deute dinerari de qualsevol import.
Quins documents serveixen per iniciar un monitori
La llei admet dues grans famílies de documents. D'una banda, els signats pel deutor o amb el seu segell, marca o qualsevol altre senyal, físic o electrònic, sigui quin sigui el suport. De l'altra, les factures, albarans de lliurament, certificacions, telegrames i qualsevol altre document que, tot i haver estat creat unilateralment pel creditor, sigui dels que habitualment documenten aquesta mena de relació comercial.
Cal subratllar que una factura no signada serveix. És una de les confusions més freqüents. El que convé és poder acompanyar-la de comandes, correus, albarans o extractes que mostrin que la relació existia i que el lliurament o el servei es va produir.
L'article 812 hi afegeix dos casos: els documents comercials que acrediten una relació anterior duradora, i les certificacions d'impagament de quantitats degudes per despeses comunes de comunitats de propietaris. Aquest últim punt fa del monitori la via natural de les comunitats: la certificació de l'acord de la junta, amb el vistiplau del president, n'hi ha prou com a títol.
Davant de quin jutjat es presenta
La petició es presenta davant del Jutjat de Primera Instància del domicili del deutor o del lloc on pugui ser trobat.
Hi ha una excepció pràctica: en els impagaments de despeses comunes de comunitats de propietaris, la comunitat pot triar entre el jutjat del domicili del deutor i el del lloc on es trobi la finca.
Cal advocat i procurador?
Per a la petició inicial no és obligatori ni advocat (article 31 Llei d'Enjudiciament Civil) ni procurador (article 23).
Convé entendre bé l'abast d'aquesta exempció, perquè genera una falsa sensació de senzillesa. No és obligatori per presentar la petició, però sí que ho és tan bon punt la reclamació supera els 2.000 euros i l'assumpte deixa de ser un simple requeriment. Si el deutor s'hi oposa, l'escrit d'oposició ha d'anar signat per advocat i procurador quan la seva intervenció sigui necessària per raó de la quantia. Els terminis posteriors són curts i no es recuperen.
El pas obligatori abans de presentar el monitori
Des del 3 d'abril de 2025 no n'hi ha prou amb tenir el deute documentat. L'article 5 de la Llei Orgànica 1/2025 converteix en requisit de procedibilitat el fet d'haver recorregut prèviament a algun mitjà adequat de solució de controvèrsies, i l'exigència abasta tant els processos declaratius del llibre II de la Llei d'Enjudiciament Civil com els processos especials del llibre IV, on hi ha el monitori. La llista d'excepcions és tancada i només en deixa fora, dins d'aquest llibre, el judici canviari.
La conseqüència és directa: els articles 399.3 i 403 de la Llei d'Enjudiciament Civil estableixen que no s'admetran les demandes quan no s'acrediti aquest intent previ. No és un tràmit recomanable, és la porta d'entrada.
La forma, en canvi, és flexible. S'entén complert el requisit amb la mediació, la conciliació, l'opinió d'un tercer expert independent, una oferta vinculant confidencial o qualsevol altra activitat negociadora. I expressament també quan la negociació la porten directament les parts o els seus advocats, sempre que quedi documentada. No cal passar per cap organisme concret.
Només és preceptiu l'advocat quan el mitjà escollit és l'oferta vinculant, i únicament per damunt de 2.000 euros.
A la pràctica això ordena la feina d'una altra manera: la reclamació extrajudicial que abans era una decisió d'oportunitat ara és a més el requisit que habilita la via judicial. Convé, per tant, documentar-la des del primer contacte, perquè aquesta documentació és la que després s'aporta amb la petició inicial.
Què passa després del requeriment de pagament: els tres escenaris
Admesa la petició, el lletrat de l'Administració de Justícia requereix el deutor perquè, en el termini de 20 dies hàbils, pagui o comparegui i expliqui de forma fonamentada per què no deu la quantitat reclamada. A partir d'aquí hi ha tres sortides.
1. El deutor paga
El procediment s'arxiva. És l'escenari més freqüent quan el deute està ben documentat i el deutor és solvent, perquè el requeriment judicial canvia la conversa: ja no és un proveïdor reclamant, és un jutjat.
2. El deutor no paga ni compareix
El lletrat de l'Administració de Justícia dicta decret donant per acabat el monitori i el creditor pot instar directament l'execució i l'embargament de béns del deutor.
Aquí hi ha un avantatge que sol passar desapercebut: n'hi ha prou amb la simple sol·licitud, sense necessitat d'esperar el termini de vint dies que l'article 548 imposa en les execucions ordinàries. És la via més ràpida que existeix per arribar a l'embargament.
A més, un cop despatxada l'execució, ni el creditor ni el deutor no podran tornar a discutir aquella quantitat en un procés ordinari posterior. L'assumpte queda tancat.
3. El deutor s'hi oposa
És l'escenari que convé tenir previst abans de començar. Si el deutor presenta escrit d'oposició dins de termini, l'assumpte es resol definitivament en el judici que correspongui, i la sentència tindrà força de cosa jutjada. El que passa aleshores depèn de l'import reclamat.
Si el deute no excedeix de 15.000 euros, el lletrat de l'Administració de Justícia dicta decret donant per acabat el monitori i acorda seguir la tramitació pels camins del judici verbal, de forma automàtica. El creditor no ha de presentar una nova demanda: se li dona trasllat de l'oposició i pot impugnar-la per escrit en el termini de 10 dies. Després, totes dues parts disposen de 5 dies per proposar prova.
Si el deute excedeix de 15.000 euros, el mecanisme és diferent i molt més exigent. El creditor ha d'interposar la demanda de judici ordinari en el termini d'un mes des del trasllat de l'escrit d'oposició. Si no ho fa, se sobreseuen les actuacions i, a més, se'l condemna en costes. És el punt en què un monitori mal seguit es converteix en una pèrdua doble: no es cobra i es paga.
Aquest llindar de 15.000 euros és el que separa el judici verbal de l'ordinari en els articles 249 i 250 de la Llei d'Enjudiciament Civil. Convé comprovar-ho abans de reclamar, perquè determina el cost, el calendari i si cal actuar en un mes o no.
I una precisió útil: si el deutor s'hi oposa al·legant pluspetició, és a dir, que deu menys del que es reclama, s'actua respecte de la quantitat que reconeix com a deguda. La part reconeguda no queda paralitzada per la discussió sobre la resta.
Quan el monitori no és la via adequada
El monitori és ràpid quan funciona, però no és la resposta a tot. Convé descartar-lo o combinar-lo amb una altra via en aquests casos:
- El deute no és líquid ni està determinat. Si l'import depèn d'una valoració, d'una penalització que cal calcular o d'un incompliment que cal provar, el monitori no encaixa.
- S'espera oposició segura. Si hi ha un conflicte real sobre la qualitat del servei o sobre el que es va pactar, el monitori només afegeix un pas abans del judici que de tota manera caldrà celebrar.
- El deutor és insolvent. Guanyar sense cobrar és el pitjor resultat possible. Un estudi de solvència previ evita gastar en un procediment que acabarà en un embargament sense béns.
- Hi ha pagarés o xecs impagats. En aquest cas el procés canviari sol ser preferible, perquè permet l'embargament preventiu des de l'inici.
Aquesta és la raó per la qual, abans de triar la via, estudiem el deute i la solvència del deutor. La pregunta operativa no és només si es pot reclamar, sinó si val la pena fer-ho i per quin camí.
El termini que no convé perdre: la prescripció
Les accions personals que no tinguin un termini especial prescriuen als cinc anys des que es pot exigir el compliment de l'obligació, segons l'article 1964 del Codi Civil. Per a una factura, aquest moment és normalment la seva data de venciment, no la d'emissió.
Cinc anys semblen molt fins que es revisa la cartera d'impagaments d'una empresa i apareixen factures de fa quatre anys. Un requeriment fefaent interromp la prescripció, i és una de les raons per les quals el burofax no és un tràmit decoratiu.
Abans del jutjat: la reclamació extrajudicial
Bona part dels impagaments es cobren abans de trepitjar un jutjat. Els nostres serveis de reclamació de deute inclouen l'estudi del deute i l'enviament de burofax o comunicacions certificades, i una reclamació judicial posterior si cal.
Dues eines complementàries mereixen menció. La inclusió del deutor en un fitxer de morosos, que té requisits legals estrictes i no es pot fer servir com a amenaça genèrica. I la recuperació de l'IVA d'una factura impagada, que redueix l'impacte real de l'impagament mentre es reclama el principal.
Si el problema és recurrent, la feina útil és abans de l'impagament: en el contracte, en les condicions de pagament i en el control de risc del client.
Les altres vies judicials
El monitori és una de les vies, no l'única. El judici verbal, el judici ordinari, el procés canviari per a pagarés i xecs, l'execució dinerària i l'embargament de béns formen un mateix recorregut, i l'elecció inicial condiciona la resta.
Les expliquem totes, amb terminis i llindars, a la nostra pàgina de reclamació d'impagats.
Parlem del vostre cas
Som un despatx de Barcelona especialitzat en dret civil i mercantil, amb equip civil, mercantil i concursal a la mateixa casa, cosa que importa quan el deutor és una societat en dificultats. Treballem en espanyol, català, anglès, francès i italià.
Si teniu una factura o un deute pendent i voleu saber quina via us convé i què podeu esperar-ne, expliqueu-nos el vostre cas.
